Projecció de la pel·lícula al Pub Dalt la Font de Simat de la Valldigna

Els informem que en aquest divendres 11 de gener a les 22 h i dins dels actes de Sant Antoni del porquet, es farà la projecció de la pel·lícula al Pub Dalt la Font de Simat de la Valldigna. Esperem la vostra assistència. Fins aviat!

Sinopsi argumental de la pel·lícula

Bela Lugosi morí el 16 d´agost de 1956 pronunciant aquestes paraules: “Jo sóc el Comte Dràcula, el rei dels vampirs, sóc immortal...”

Aquesta història té la base amb aquesta frase testamentària, que insinua una immortalitat d´un vampir anomenat Bela Lugosi.
El Joan i el Víctor, dos amics del treball, porten preparant un cicle de Bela Lugosi on d´alguna manera, el treball d´ells (Joan, vigilant del cementiri i Víctor, treballant a la funerària) està involucrat en el tema d´algunes pel·lícules del Bela lugosi. Joan és el que s´encarrega del Bela Lugosi i el Víctor el de preparar els temes relacionats amb els preparatius de les projeccions de l´esmentat cicle.

Joan, que s´ha pres el tema de Bela Lugosi seriosament, comença a tenir síntomes revulsius al seu entorn. Agafa la baixa de treball i comenaça a involucrar-se amb el personatge de Bela Lugosi. Fins i tot, li escriu una postal , que per sorpresa de Joan, tindrà la seva resposta.

Fitxa tècnica

Producció, guió i direcció: Santiago Estruch
Fotografia: J. V. Mansanet
Muntatge: Jesús Meló, Ramón Alfonso, Santiago Estruch
So: Jesús Meló i Santiago Estruch
Música: Carles Estruch
Enregistrament Música: Josep Maria Costa
Músics: Carol Duran, David Estruch, Marc Llòria, Custodio Muñoz, Josep Maria Costa i Carles Estruch

Fitxa artística

Ximo Santandreu......Joan Hervàs
Aureli Mansanet......Víctor Selgui
Daniel Lloret......Bela Lugosi
Merche Estruch......Vampiresa 1
Yolanda Calabuig......Vampiresa 2

Vicent Company......Gerent Immobiliària

Format de pantalla 1.33 :1 Duració 72 min (B/N) Any 2006

Notes del director de la pel·lícula

La meva passió a les pel·lícules, tant fantàstiques com de terror dels anys 30 i 40, han sigut la inspiració en l’atmòsfera de la pel·lícula. També en el tractament de l’argument donat a la història, on manté en vil aquelles històries senzilles.

L’altra part de la pel·lícula té un tractament més personal. Es tracta de l’evolució i finalitat de la mateixa pel·lícula, on la immortalitat del cinema és la immortalitat del personatge de Bela Lugosi, creant-se així un procés fílmic en el que la vampirització seria la construcció de la història que envolta una ficció plena de matisos.

La vida que demana la pel·lícula no és sols el resuscitar d’un mite, sinó el de mantenir una immortalitat patent a través de pel·lícules i succionar la vida a través de la ficció.

Santiago Estruch i Mansanet

Notes del compositor de la BSO

La música intenta seguir el nerviosisme que ens vol transmetre la pel·lícula.

El fet de fer servir instruments com el violí, l´acordió, les trompes, tubes, percussió..., han segut, a més dels que jo he disposat com a instruments, la perfecció que jo hi he volgut busrcar per crear les sonoritats d'una pel·lícula inspirada amb Bela Lugosi. Tant el violí, l'acordió com el contrabaix són instruments molt usats a la tradició musical de Transilvània, regió on va néixer Bela Lugosi. No deixen de ser menys ustats a aquesta regió, els instruments de vent metall greu i no tan greu (trompes, fiscorns i tubes), usats a les bandes de música zíngara de la mateixa regió. Encara que la música no estiga inspirada amb la música de Transilvània, si que ho he volgut fer amb l'esmentada instrumentació.

A aquests instruments, n'he volgut afegir d'altres a través dels sons del sintetitzador, com per exemple: el so de la celesta (per la seva sonoritat misteriosa i mística a la vegada), el mític so psicodèl·lic del theremin (instrument utilitzat a les pel·lícules fantàstiques dels anys 50); les campanes (recordant sempre a les campanes de morts),...

A banda de les melodies estranyes, típiques del cinema fantàstic, hi podem trobar una melodia principal feta pel violí i l´acordió que intenta buscar la nostàlgia i misteri que ens vol transmetre a través de la immortalitat del personatge del Bela Lugosi.

Carles Estruch i Mansanet