Notes del compositor de la BSO

La música intenta seguir el nerviosisme que ens vol transmetre la pel·lícula.

El fet de fer servir instruments com el violí, l´acordió, les trompes, tubes, percussió..., han segut, a més dels que jo he disposat com a instruments, la perfecció que jo hi he volgut busrcar per crear les sonoritats d'una pel·lícula inspirada amb Bela Lugosi. Tant el violí, l'acordió com el contrabaix són instruments molt usats a la tradició musical de Transilvània, regió on va néixer Bela Lugosi. No deixen de ser menys ustats a aquesta regió, els instruments de vent metall greu i no tan greu (trompes, fiscorns i tubes), usats a les bandes de música zíngara de la mateixa regió. Encara que la música no estiga inspirada amb la música de Transilvània, si que ho he volgut fer amb l'esmentada instrumentació.

A aquests instruments, n'he volgut afegir d'altres a través dels sons del sintetitzador, com per exemple: el so de la celesta (per la seva sonoritat misteriosa i mística a la vegada), el mític so psicodèl·lic del theremin (instrument utilitzat a les pel·lícules fantàstiques dels anys 50); les campanes (recordant sempre a les campanes de morts),...

A banda de les melodies estranyes, típiques del cinema fantàstic, hi podem trobar una melodia principal feta pel violí i l´acordió que intenta buscar la nostàlgia i misteri que ens vol transmetre a través de la immortalitat del personatge del Bela Lugosi.

Carles Estruch i Mansanet